Personalment no ha sigut una de les millors setmanes i que fes tan fred tampoc ajudava als ànims. Ànims que també lluitaven per no decaure cada cop que em posava les bambes per sortir a córrer i notava petites molèsties.
Ja m'ho deia la Naty que això eren els nervis previs a la Mitja, i no sé si eren els nervis o què però em notava molèsties a tot arreu! Però va arribar el diumenge al matí, i amb això el moment definitiu de posar-se les bambes i veure com era capaç d'arribar a La Garriga i tornar i somrient!
I es que en el moment en que va començar la cursa vaig voler quedar-me en cada instant, gaudir de cada pas e immortalitzar-ho en el meu cervell per després trobar la manera de plasmar-ho. Mentre, al mateix temps, recordava que em va portar a córrer fa quasi 3 anys.
Fa 3 anys em diuen que acabaré corrent una mitja marató i no m'ho crec, és més, algú va tenir feina per demostrar-me que era capaç d'anar de Lliçà d'Amunt a Lliçà de Vall i tornar!! Jo que creia que no era capaç de fer més de 800m seguits. I en un parell de mesos estava fent la Cursa del Corte Inglés i vaig continuar corrent tot l'estiu. De fet, necessitava sortir dos dies per setmana a córrer, a descarregar, a desconnectar, a estar amb mi mateixa.
Ha passat el temps i després d'una pausa, a principis del 2011, em vaig tornar a motivar per sortir a córrer i preparar noves curses, ja que a UPCnet vaig coincidir amb una bona colla d'amics que també els motivava això de gastar les soles de les sabates, de fer curses i de sobretot comentar la jugada després de la cursa gaudint d'una bona cervesa. I no només això!! Ens hem arribat a jugar un pernil a veure qui feia més kilómetres!!! Gracies companys!! Espero que la llista de running segueixi viva durant molt temps!
Però aquí no acaba tot, passa l'estiu i clar, qui més qui menys ha patit els seus excessos. A més, qui em coneix sap com m'agraden les rutes gastròmiques en els meus viatges, jejeje.
I aleshores és quan l'Helena em comença a motivar-me per preparar-me per la mitja. Gracies de nou Helena!!! Encara no em crec que m'apuntés. Recordo els primers entrenaments on encara no coneixia a casi ningú, on el grup es trencava en mil troços i començaven les primeres recuperacions als últims. I sobretot els primers mals de cap per culpa de córrer.
Després dels primers entrenaments ja vaig veure clar que això no ho podia deixar. Estudiar i treballar a Barcelona et roba molt de temps, però cal fer esport, cal trobar una estoneta per desconnectar i fer quelcom diferent i això va ser el grup de les 8:30 per mi. No podria venir tots els dies per les classes o perquè tenia molta feina pendent, però per poc que vaig poder allà hi vaig ser.
És en aquest grup on he descobert que existeix una bona colla de gent que fa que això de sortir a córrer sigui genial. Gracies a tots per les vostres converses, ànims, pel caliu dels entrenaments. Sou genials!!!
I sembla mentida però han passat els 4 mesos. 4 mesos on el Lucas, l'Hipòlit i la Naty m'han ajudat a veure que sóc capaç de fer-ho, que m'han animat quan m'han vist a punt de morir, que m'han donat savis consells i que m'han demostrat que encara tinc molt suc a extreure de les meves cames.
I finalment arriba la mitja. Jo sincerament pensava que no seria capaç, mai havia fet més de 17kms, encara respiro massa amb els pulmons enlloc de per la panxa, a sobre estava arrossegant molèsties i per rematar-ho la setmana havia estat molt dura. Però la meva tossuderia m'emputxava a fer-ho. La gent que et crida pel teu nom animant-te o simplement aplaudint. Els nens i nenes que es posen tots il·lusionats per a que els hi xoquis la mà i que espero que no em deixes cap!!! La il·lusió de saber que algú molt important per a mi estaria esperant-me a l'arribada i que tants ànims m'ha donat en aquests darrers mesos. Inclús els meus pares havien anat a Granollers a veure'm i era el meu pare qui avui m'enviava un mail amb la pàgina dels resultats!
No tinc paraules pel moment en el que vaig creuar l'arribada!
Pensava que arribaria morta, que no podria amb la meva ànima, però no. Vaig arribar amb el millor dels meus somriures i amb la sensació de que podria haver apretat més i fer menys temps o que podria haver seguit uns quants kilòmetres més. I allà em vaig retrobar amb tu i amb els meus amics del grup de les 8:30.
No puc acabar els agraïments sense parlar de dos trossos de professionals. Diana i Meri, sou un parell de cracks, les millors fisios del món i les que heu fet possible que hagi pogut fer més d'una cursa. Gracies, gracies i gracies!!!
Segur que hi ha coses que me les deixo, que me'n recordaré més tard o que potser aniran a algun lloc de la meva memòria. No obstant espero que aquesta sigui la primera de moltes mitges!
El meu temps:
km 5: 00:32:36
km 10: 01:08:03
km 15: 01:42:08
km 20: 02:16:35
total:02:23:28
Video de la meva entrada a la meta: http://www.corriendovoy.com/video.php?id=510&video=36442
